“Les coses no són el que semblen. Les persones no fan el que sembla que fan. L’observador no veu el que creu veure, no sent el soroll que sona… El lector no llegeix el que sembla estar escrit. L’investigador, per tant, pot confondre l’aparent realitat amb una altra fruit de la seva pròpia història i dels seus costums. Investigar en una població aparentment hostil no deu ser fàcil. Si l’investigador parla un idioma similar, però només similar, al de les persones a qui vol investigar, llavors la feina es complica. Cal afegir-hi que el nouvingut també ha de fer front a les característiques d’una petita població agricola-ramadera-marinera, completament desconegudes per algú que no ha sortit mai d’un barri obrer d’edificis de vint plantes grises d’una gran ciutat. I els costums locals són estranys, molt estranys…”
