La disfressa d’escriptor

 Escriure, en teoria és molt fàcil. Escriure bé ja és més difícil. En diversos idiomes ja és complicar-ho massa. Però escriure sense faltes deu ser impossible. Si un vol anar per la vida fent-se l’escriptor, primer de tot ha d’escriure, no val allò de -és que estic esperant l’inspiració- o -no tinc temps-. En realitat sí que es pot donar el cas però el que conte és que algú et llegeixi. Per exemple, anar en metro i veure a algú que està llegint el teu llibre o article, això et fa sentir realitzat. Encara que no sàpigues l’opinió que la persona tingui de la lectura en concret. En canvi, la persona que estigui llegint no reconeixerà a l’escriptor si no és que és molt mediàtic. Perquè, com van vestits els escriptors? Amb roba normal i corrent com qualsevol persona. Segurament diríem que sense publicitat o dibuixos estranys a la samarreta (em refereixo a un escriptor de literatura bàsicament), amb ulleres potser, una pipa(tòpic) i colors marrons a la roba o jersei de llana, d’una aparença molt d’estar sempre a casa. Distret i alhora xerrameca. Tipus professor. I si algú diu que ha escrit un llibre, almenys que sigui  quelcom original, perquè l’escriptura igual que la pintura o l’escultura, és un art i cada cop hi ha més i més llibres i més i més i sincerament cada cop em costa menys tirar-los al contenidor abans d’acabar-los. I perquè escric tot això? Doncs perquè l’altre dia vaig veure per la tele “El Codi da Vinci”, que no me’l havia volgut llegir mai, i és clar, no tiraré la televisió al contenidor cada cop que vegi una pocasoltada que em vulgui fer passar per carallot.

    PD: –Que el libro és mejor que la película! -M’importa un rave, no penso llegir-lo en ma vida.

   Apa, pau i força.

Anuncis

La sombra del oráculo

Aquesta és una de les novel·les(2004) del famós escriptor i cineasta Paul Auster(1947 New Jersey) que està a punt de publicar la seva última obra Sunset Park. Com que havia fet net dels llibres que m’interessaven, vaig demanar que me’n recomanessin un i em van portar aquest, La nit de l’oracle. La novel·la va sobre un escriptor que ha perdut la memòria com si fos el propi Auster el protagonista i el punt de partida semblava interessant però no puc opinar més. Com que no tenia cap punt de llibre a mà i vaig tancar-lo sense cap més interès, no sé per quina plana anava. Quan un llibre se’t fa feixuc, no cal acabar-lo, no cal seguir llegint quelcom que no et proporciona res estimulant. Potser hi ha gent a qui li hagi agradat molt la seva lectura però jo trobo que s’embolica innecesàriament només per donar més detalls intranscendents i sense cap credibilitat; això és el pitjor que té. Tota l’estona fa la impressió de que s’ha inventat una història i li busca raons per fer-la existir quan en realitat defuig el tema a desenvolupar. És com si algú volgués explicar-te quelcom amb la condició de que la narració duri un temps determinat(llarg). En Pla ja ho deia, -qui llegeixi novel·les passats els quaranta, és un pocasolta. -Son ganes de perdre el temps. Després de escriure això, he considerat que potser m’havia d’informar sobre l’escriptor en qüestió i he cercat frases seves a la Wikiquote i em quedo amb aquesta: -Quan acabo un llibre, mai em sento massa satisfet. -Si serà dellonsis el tio

BENZINERA

benzinera

sortidor benzina

Em va fer gràcia el rètol d’aquesta benzinera. Deuen pensar que si la mànega no es para la gent seguirà afegint carburant pel mateix preu.

Anar a comprar

parkin del super

no hi ha lloc per aparcar

Cada cop es fa més dificil trobar un lloc per aparcar i si, a sobre, vols entrar al parking del super i et trrobes com en aquesta foto, vas llest per poder obrir la porta.

Cartes a un jove poeta – Rainer Maria Rilke

Tinc entre les meves mans una petita obra mestra:

cartes aun jove poeta
Parlar de les seves breus 80 pàgines em resulta incòmode. Prefereixo deleitar-vos amb el primer paràgraf introductori a la resta de la correspondència que van mantenir el poeta i Kappus.
Crec que amb les línies copiades a continuació entendreu el perquè d’aquesta secció, així com, el perquè després, vaig decidir emprendre la meva vocació d’escriptor per a la resta de la meva vida, i com sabeu tots sense èxit (memorable) algun, de moment.

Rilke no parla de com s’escriu, més aviat de com no!. Parla de com es viu i com es camina per una vida on és pressent la bellesa que l’atrau i l’enamora. Parla del que anomena la seva “misió”. De donar un testimoni de la vida, de contagiar-se de l’existència que li inspira i que l’enforteix, traient-se aquesta por a la mort i transfigurat-t’ho tot per descobrir el plaer inalterable del saber viure i saber estar en aquest món.
Veieu perquè no puc dir res més?. Un sempre pensa que no pot abastar tanta immensitat.
una salutació,

El Sotano de Thomas Bernhard

EL SOTANO

Aquest llibre no és apte per a lectors amb gust per a la novela. Més aviat és un relat autobiogràfic que, quan el vaig llegir, crec que als 20, va ser tota una revelació. A l’igual que el protagonista, un estudiant de batxillerat que de camí a l’escola, decideix apartar-se de la seva vida anterior i-prendre la direcció oposada – em vaig trobar amb les mateixes sensacions de voler canviar el meu rumb, de voler portar una existència útil i participar en la vida (Tot el contrari del que estava fent aleshores,
estudiar sense ganes i veure passar els dies sense cap alicient més que esperar un cap de setmana fantàstic que mai arribava).
Quan vaig acabar el llibre, vaig descobrir que es tractava d’una pentalogia i com no, vaig decidir seguir les lectures dels altres llibres. La resta no em va desagradar. Si ho van fer però, les altres obres de l’autor, pesades, confuses i massa repetitives per al meu gust. Vaig deixar de comprar els seus llibres però guardo amb afecte els seus cinc relats de joventut més un darrer llibre  a aquesta biografia.
Per cert, el canvi en la meva vida va ser radical, d’estudiar telecomunicacions em vaig passar a la Universitat de Filosofia i encara penso que va ser la decisió més encertada que vaig prendre.
Ara ho veig clar però en el seu moment estava tan confús que no sabia per on tirar. A més, en l’àmbit personal estava atrapat en la meva història familiar. Gràcies a aquest llibre vaig començar a prendre decisions i agafar-me la vida com jo
volia fer-ho.
Us deixo com a nota al peu un breu text compilat de la contraportada d’alguns
d’ells:
Un Niño compon amb El Origen, El Sotano, El Aliento, i
El Frio el que s’ha anomenat-una de les grans biografies del segle – la crítica espanyola ha estat unànime en la valoració de T. Bernhard. una de les propostes
narratives més interessants de la literatura contemporània. Amb el seu estil tan particular, en què la repetició de paraules desenvolupa, a la manera d’un tema
musical, un pensament obsessiu. B. reuneix la seva infància amb claredat, objectivitat i ironia. Aconsegueix convertir la realitat en veritat. La descripció d’una vida com a invenció d’una vida millor.

LLIBRES QUE ET CANVIEN LA VIDA

Doncs això, per què no deixar un llistat dels llibres que us han marcat?. És possible que coincidim alguns de nosaltres? D’acord, el títol impacta massa …
canviar, canviar … potser no, però que hi ha, un abans i un
després segur que si.

Deixo aquest post per omplir-lo amb dels llibres més interessants i amb això no em refereixo a els que us han agradat més, sinó aquells que us han impactat, transformat, inspirat.
Jo per la meva part, faré un review dels més destacats però primer he de treure pols de la meva atrotinada llibreria i fer una preelecció. Ens anem llegint, si?.