Vida de Pi

Vida de PiVam anar a veure la pel·lícula. No és que aquí també volem fer crítica cinematogràfica sinó només repetir el clàssic: Em va agradar més el llibre. I això que la pel·lícula és bestial. Molt recomanable a tothom que tingui una certa sensibilitat i fins i tot recomanable a qualsevol persona insensible a res i a no cinèfils. A mi personalment em va encantar.

la-vida-de-pi-el-mayor-espectaculo-jamas-rodado

Nac tavarg Histeros o la ciutat histèrica

Aquest és el títol guanyador del tercer certàmen Sant Jordi de Cal Gravat 2011. L’autor, Jaume Piquet, escriptor, psicòleg i teraputa morfoanalista, en aquesta ocassió ens deixa perplexos davant d’un enorme ventall de propossicions innabastables en la seva totalitat. Sembla com si la narració no hagi d’esdevenir plena fins que el lector l’acabi d’omplir donant-li un sentiment personal.

Fragment:

El temps no es comptabilitza en minuts, ni en hores, ni tan sols en dies o setmanes… Sinó en instants eterns… Moments on la seva exquisida sensibilitat, porosa com una esponja, viu un èxtasi místic, més fora que dins el temps ordinari. Deu segons d’eternitat equivalen a sis anys de vida terrenal… Un segon de comunicació angelical son similars a vint-i-cinc anys; un poema que faci posar la pell de gallina és igual a tres mesos de vida pedrestre. En el frontispici de la muralla de la ciutat hi ha un còmput que calcula, fil per randa, aquestes equivalències.

Si per exemple vas pel carrer i preguntes quina hora és, et miren com si fossis imbècil i et diuen que el temps és etern, com si fos una obvietat. I demanar l’ hora, una pregunta inadequada.

Histeros es una ciutat però amb el temps t’acabes adonant que és una societat secreta. Com la màfia xinesa no es veu, ningú no la coneix però tothom sap que hi és. Aquesta discreció invisible és la causa de la seva pervivència però també de la fascinació que provoca.

Jaume Piquet

Link al conte sencer: Nac tavarg Histeros o la ciutat histèrica

Black llata blues

“Les coses no són el que semblen. Les persones no fan el que sembla que fan. L’observador no veu el que creu veure, no sent el soroll que sona… El lector no llegeix el que sembla estar escrit. L’investigador, per tant, pot confondre l’aparent realitat amb una altra fruit de la seva pròpia història i dels seus costums. Investigar en una població aparentment hostil no deu ser fàcil. Si l’investigador parla un idioma similar, però només similar, al de les persones a qui vol investigar, llavors la feina es complica. Cal afegir-hi que el nouvingut també ha de fer front a les característiques d’una petita població agricola-ramadera-marinera, completament desconegudes per algú que no ha sortit mai d’un barri obrer d’edificis de vint plantes grises d’una gran ciutat. I els costums locals són estranys, molt estranys…”

 

Lecturafàcil

1. Criteris de comprensibilitat

 Els criteris de comprensibilitat fan referència a la capacitat del vocabulari i de l’estructura sintàctica de les frases per simplificar el text i fer-lo entenedor.

1.1 Vocabulari

Utilitzeu un llenguatge senzill i directe.

Utilitzeu paraules pròpies del llenguatge quotidià parlat.

 Eviteu paraules difícils, però utilitzeu un llenguatge adult i digne.

Utilitzeu paraules amb significat precís i eviteu paraules genèriques, buides de significat.

Sigueu sistemàtiques en utilitzar les paraules.

 No canvieu de sinònim per a referir-vos al mateix concepte. Entre dos sinònims, trieu el d’ús més freqüent.

Utilitzeu els verbs per a descriure accions. Eviteu els verbs nominalitzats. Eviteu els conceptes abstractes, el llenguatge figurat, les metàfores i els mots polisèmics. Si cal esmentar-los i són d’ús poc comú, doneu exemples concrets o feu comparacions que facilitin la seva comprensió. Eviteu, sempre que sigui possible, els adverbis acabats en “-ment”.

1.2 Gramàtica Escriviu frases curtes amb una sola idea principal en cada oració.

Eviteu les frases subordinades. Manteniu l’ordre convencional de la frase (subjecte + verb + predicat).

Utilitzeu sempre que sigui possible la veu activa en lloc de la passiva.

Utilitzeu formes afirmatives en lloc de negatives. Reserveu la construcció negativa per a frases amb valor realment negatiu. Eviteu les dobles negacions.